Conceptes bàsics de l'obra de Bion

L'obra de Bion es destaca especialment per l'ampliació que ha fet de conceptes provinents de les teories clàssiques de Freud i Klein, però que ha encarat des de perspectives o vèrtexs diferents. Aquesta ampliació, amb l'afegit de les seves pròpies idees, i el consell d'instal·lar-se «sense memòria ni desig» en la tasca observacional i investigadora, asseguren la vigència de les seves teories que exerceixen un enorme atractiu que no deixa de provocar, al mateix temps, una certa inquietud. Tot això apunta a incrementar la capacitat creativa, el sentit comú i el desenvolupament de la intuïció, ajudant a l'analista a col·locar-se en el que cridaríem «l'estat de descobriment».

No es feina fàcil els sintetitzar les aportacions de Bion degut a la seva riquesa i originalitat de contingut pel que he decidit fer un resum dels conceptes que penso que em poden ser més útils per a la meva pràctica clínica.

 

 

Funció alfa/ funció beta

 

Per a tot nen, en néixer, hi ha un abans del tall del cordó umbilical, on el nen perd els referents que tenia fins a aquest moment, i hi ha un després en la trobada amb la mare externa. Pensem que el fill biològic en néixer recupera i reconeix a la seva mare biològica i que la mare, per la seva capacitat de rêverie, reconeix el plor del seu fill entre molts uns altres. El bebè es calma en sentir el batec cardíac de la seva mare o en sentir la seva olor. 
Es produeix una retroalimentació afectiva pel reconeixement d'alguna cosa conegut, que afavoreix que s'estableixi un sentiment de confiança en els vincles, i en haver-hi confiança, els vincles adquireixen sentits veritables.
Quan el bebè neix, en el primer udol que dóna al món, expulsa mitjançant un mecanisme d'identificació projectiva instint de mort, permetent que en aquell lloc en el qual abans va haver-hi Mort, ara es generi l'espai adequat per contenir Vida (en forma d'instint de Vida) que ha de ser capaç d'entrar. 

A això que el bebè expulsa és anomenat per Bion “elements beta”, definits com allò que és incapaç de ser processat per la ment, és experiència emocional pura sense metabolitzar i immetabolitzable. En sortir, deixen un espai buit que ha de ser omplert amb pensaments que puguin ser pensats i tolerats. Aquest pensaments que porten el material per a la vida (mental, anímica), ho fan en forma d'un altre tipus d'elements als quals Bion anomena “elements alfa”.

Aquests elements beta són continguts per la ment de la mare (més evolucionada), que els metabolitza i transforma en elements alfa mitjançant una funció particular: la funció alfa. El terme funció alfa, igual que els d'elements
alfa i beta, es troba desproveït de significat, d'un significat que és essencial aprendre a tolerar. Aquests elements alfa retornats al bebè donen la matriu adequada perquè es formi dins de la seva ment una funció homòloga a la de la mare que li permeti començar a pensar els seus propis pensaments. 
La mare transmet la funcionalitat del pensament. De manera que són els mateixos pensaments els que desenvolupen dins de la ment la capacitat de pensar.

La mare i el bebè fan de continent-contingut alhora.

 

Espai mental

 

Per definir l'espai mental, Bion es val de la definició geomètrica de la noció d'espai, en tant qualsevol lloc en el qual abans va haver-hi alguna cosa. És a dir que perquè es pugui crear espai, alguna cosa que ocupi lloc ha d’haver sortit prèviament. Trobem, doncs, un dels pilars del pensament bionià: l'espai mental és el continent adequat per contenir pensaments. L'espai format en el lloc en el qual abans va haver-hi beta serà el continent d'alfa.

La qualitat, l'abast del pensar, diu Bion, resulta de la confluència de dos desenvolupaments mentals que cal distingir: el desenvolupament de pensaments i el desenvolupament de l'aparell per manejar-los, l'aparell de pensar.

Preconcepcions: Són expectatives a priori, com a promeses que de vegades romanen com a tals. Unes altres aconsegueixen l'estatut de concepcions i romanen allí i de vegades es transformen en pensaments pròpiament dits. Són les petjades que porten certa prefiguració  a priori.

Concepcions : Són preconcepcions acoblades a realitzacions i unides a experiències emocionals de satisfacció. Les concepcions sorgeixen si una preconcepció es realitza, si un buit se satura. Perquè hi hagi concepció han de convergir una preconcepció i una experiència emocional satisfactòria.

Pensaments : Ocorren quan és tolerada l'experiència de preconcepcions unides a una realització negativa. L'existència de pensaments ens indica que va haver-hi trobada en la presentació simultània d'una preconcepció i la seva no realització satisfactòria. L'experiència emocional corresponent  és una frustració i si aquesta frustració és tolerada, un pensament pot néixer. 
L'existència de pensaments prova el caràcter estructural, ineludible i vital de la insatisfacció.

 

Veritat i transformació

 

Diu Bion que l'absència de debò, de la funció de la veritat, porta a la inanició mental. De la mateixa manera que el cos necessita d'aliments, l'aparell mental necessita de veritats. 

El bebè humà, a través del rêverie matern, rep la comunicació dels veritables sentiments d'aquesta, no a través de les paraules sinó a través de les emocions. La veritat, així com l'amor i el menjar, són essencials per al desenvolupament. D'aquesta forma, Bion realitza una analogia amb el sistema digestiu. Diu que si la ment no s'alimenta adequadament d'elements que puguin ser digerits, mor d'inanició. Aquest aliment, l'aliment mental, és per Bion la veritat desconeguda i incognoscible.

El procés mitjançant el qual diverses dimensions de veritat evolucionen de manera de poder ser captades per les nostres ments rep el nom de Transformació.

Quan la Transformació es dóna en pensament (és a dir, amb amor per la Veritat i utilitzant elements alfa) el vincle que s'entaula amb la Veritat es diu de Coneixement i Bion ho simbolitza amb la lletra K (de l'anglès, knowledge). 
El vincle necessari per créixer mentalment, segons l'analogia del sistema digestiu, és el vincle K que guarda amor per la Veritat, aliment de la ment per excel·lència. En aquest sentit, la capacitat de rêverie implica la
capacitat del bebè i la mare d'establir vincles de coneixement K.

També introdueix en vincle L (de l’anglès Love) i el H (de l’anglès Hate). Junt amb els negatius – L, -H i –L.

 

Capacitat de Rêverie

 

A la capacitat de la mare de retornar-li al bebè la seva experiència emocional sense metabolitzar (elements beta) en forma de pensaments adequats per ser continguts i pensats per ell (elements alfa), Bion l’anomena Capacitat de Rêverie (rêverie: del francès, somni). Estat mental requerit en la mare per estar en sintonia amb les necessitats del bebè.

Si la mare és incapaç de metabolitzar l'experiència emocional i la retorna en 
forma de beta (incapacitat de rêverie) la mare pot produir que el bebè pateixi i pugui desenvolupar patologia. Si la mare és incapaç de contenir l'experiència emocional del seu bebè, deixa perdut en l'aire el contingut projectat per aquest.

Treballs amb grup

 

Aportacions dels conceptes dels supòsits bàsics, la resistència  la cura, la mentalitat grupal i la cultura grupal.