Reflexions psicosomatosi

En tractar de la patologia psicosomàtica es posa de manifest la complexitat que suposa entendre la unió entre el cos i la ment.

Com a definició breu i sintetitzada entenc la psicosomatosi, com l’expressió d’un conflicte psíquic a través del cos, de manera que no es perceben les emocions lligades a les situacions.

Alguns dels aspectes que m’han ajudat a entendre el funcionament mental d’un pacient que pateix una psicopatologia psicosomàtica són:

Pel que fa al funcionament psíquic del pacient:

-      -  Dèficit en la funció simbòlica, de manera que el pacient tindrà dificultats en expressar les emocions internes en paraules, degut al dèficit per representar un objecte (tal i com citen Adroer i Martínez).

-        -       La formació de l’espai mental està alterat, de manera que el funcionament mental es considera primari i superficial. El pacient pateix o viu el que sent a partir del cos, com a expressió primària i de contenció física.

-        -    Com ha estructura mental predominant podem detectar element dins de franja de l’estructura perversa de la personalitat i psicòtica de tipus paranoide.

-        -   La destinació de l’afecte pot variar des de el desplaçament a la negació fins a la congelació de l’efecte.

Pel que fa a la relació terapèutica pacient-terapeuta:

-        - Treballar la diferenciació per a millorar la capacitat simbòlica.

-    - Com el que hi ha greus dificultats per establir vincles afectius sòlids  hi ha un alt risc de fugida. Tendeixen a generar barreres desvitalitzades.

-       - Han de ser tractats cara a cara per la dificultat en simbolitzar i per evitar possible risc de descompensació psíquica.

-       -  La realitat la tradueix en coses concretes.

-        - Objectiu: Que deixi de tenir el conflicte en el cos i el passi a la transferència.

-        - Solen mostrar-se queixicosos.

-       - El terapeuta deu, per tant diferenciar les fantasies reprimides d’aquelles que encara deuen ser construïdes, degut a que encara no formen part del llenguatge.

-        - Ajudar a mentalitzar i posar paraules al seu món intern.

Pel que fa a les lectures realitzades:

-        Una aproximació a l’alteració psicosomàtica. S. Adroer i M. Martínez

o   Diferència entre introjecció – internalització – identificació introjectiva à Aquesta diferenciació no l’acabo de veure clara.

o   Apareixen regressions a etapes anteriors i fixacions primàries, que generen una desorganització progressiva.

o   Relació entre els aspectes psíquics emocionals i neurobiològics.

-        Què és una experiència emocional. Meltzer.

o   Per entendre la idea d’unitat cos – ment prenen com a base la Unitat Originària. De manera que només s’aprèn a pensar gràcies al pensament dels pares.

o   La base per a la millora és l’experiència emocional.

-        L’espai mental en patologia psicosomàtica i la seva relació amb els processos de simbolització. S. Adroer i A. Icart.

o   Manca d’espai mental per mentalitzar.

o   Alexitímia entesa com la incapacitat de posar emocions en paraules.

o   Pensament operatori.

-        Sensorialitat, creativitat i desmentalització: problemes tècnics

o   Desenvolupament òptim passa de la sensació a l’emoció i a la conscienciació.

-        Teatros del cuerpo, Joyce Mc Dougall. Cap. I Mater.  

o   Ella sabía bien que la razón de esta molestia no era la leche de las vacas, sino la presencia de su abuela paterna a la que todos llamaban Mater y a la cual ella no quería en absoluto. Ya de pequeña tuvo conocimiento de lo que era una psicosomatosis y dice: “Tenía cinco años cuando descubrí que el cuerpo tiene su propio lenguaje”.