El paper de la identificació projectiva i el
procés de dol en les organitzacions patològiques de la personalitat.
La identificació projectiva és un mecanisme de
defensa predominant en la fase esquizoparanoide descrit per Klein. El subjecte
projecta en la fantasia grans parts de si mateix en l'objecte, i aquest queda
identificat amb aquelles parts del self
que suposadament conté. De la mateixa manera són projectats a l'exterior
objectes interns i aquest s'identifiquen amb parts del món extern que esdevenen
els seus representants. Aquestes primeres projeccions i identificacions són els
orígens del procés de formació de símbols. El símbol es fa necessari per
desplaçar de l'agressió des de l'objecte original per així poder disminuir la
culpa i la por a la pèrdua.
En les organitzacions patològiques de la
personalitat s’observa una dificultat per acceptar la realitat i una necessitat
d’evadir-la, alhora uns dels mecanismes psíquics que prodiment per fer front la
realitat és la identificació projectiva. De manera que no és pot fer un procés
de dol i acceptar la intimitat i la limitació humana perquè l’agressivitat
interna és massa intolerable. No es pot reconèixer la importància de la
realitat perquè no la podem tolerar.
Suposa no poder defugir de la confusió, de control
i de l’omnipotent. No es pot elaborar el dol d’acceptar l’objecte com a total.
No hay comentarios:
Publicar un comentario