Postklenians. Diferenciació entre el símbol i l'equació simbòlica.

Diferenciació entre el símbol i l'equació simbòlica

Segons Jones, citat a l'article de la Revista Catalana de Psicoanàlisi Vol IX/1-2 de la Hanna Segal, un símbol representa allò que ha estat reprimit a l'inconscient. Representa idees sobre el self, les relacions amb figures parentals i sobre fenòmens relacionats amb el naixement, la vida i la mort. El simbolisme s'origina a partir del conflicte intrapsíquic entre les forces repressores i allò que està reprimit. Relaciona el simbolisme amb la sublimació, considerant que el símbol es genera quan l'afecte que investeix la idea simbolitzada no ha pogut provocar la sublimació.

M. Klein discrepa amb Jones i considera que el joc dels nens, entès com una activitat sublimada, és una expressió simbòlica d'ansietats i desigs.

Morris considera el simbolisme com una relació entre tres termes, la cosa simbolitzada, allò que funciona com un símbol i el símbol. De manera que considera que la formació de símbols és una funció del jo en seu intent de manejar les ansietats derivades de la seva relació amb l'objecte.

El símbol es fa necessari per desplaçar l'agressió des de l'objecte original per així poder disminuir la culpa i la por a la pèrdua. El símbol no és un equivalent de l'objecte original, ja que l'objectiu del desplaçament és protegir a l'objecte, i la culpa experimentada amb ell és molt menys intensa que la derivada d'un ataca a l'objecte original. Els símbols es creen també en el món intern com a forma de restaurar, recrear, reconquerir i posseir de nou l'objecte original. Són creats pel jo de manera que mai se'ls identificarà plenament amb l'objecte original.

L'equació simbòlica entre l'objecte original i el símbol, en el món intern i extern constitueix la base del pensament concret, de manera que pot utilitzar substituts dels objectes originals o parts del self, però els substituts gairebé no difereixen de l'objecte original perquè són sentits i tractats con si fossin realment idèntics. Aquesta manca de diferenciació entre la cosa simbolitzada i el símbol forma part d'un trastorn en la relació entre el jo i l'objecte. Parts del jo i dels objectes interns són projectades dins d'un objecte i s'hi queden identificades. Queda així esborrada la diferenciació entre el self i l'objecte. Donat que una part del jo està confosa amb l'objecte, el símbol es confon amb l'objecte simbolitzat. Es pretén controlar l'objecte perseguidor i negar-ne l'absència.

Com a conclusió, podem dir que l'equació simbòlica és dóna en un procés maduratiu anterior al simbolisme. L'equació simbòlica és la base del pensament concret. Pretén la possessió de l'objecte parcial sota la omnipotència. Es dóna en la posició esquizoparanoide. En aquesta etapa es confon l'objecte amb allò real, de manera que el símbol és entès com l'objecte.

El simbolisme és la base del llenguatge i dels aprenentatges. Permet introjectar perquè hi ha consciència de l'objecte total. És poder fer el com si. Si es pot simbolitzar es pot desenvolupar un pensament verbal.

De totes maneres sempre hi ha una relació dinàmica entre ambdós conceptes de manera que és possible passar de l'equació simbòlica al símbol i del símbol a l'equació simbòlica.