-
1. 1.
Entendre en quina posició kleiniana
està instaurat el pacient.
-
1.2. Entendre
la relació d’objecte que té el pacient i les seves identificacions. La gènesis
de l’objecte intern. La vida prenatal. L’espai intern i la geografia de la
fantasia.
Si es decideix
iniciar una psicoteràpia psicoanalítica:
Objectius de la psicoteràpia psicoanalítica. El pas de l’objecte parcial a l’objecte total.
De la posició esquizoparanoide a la posició depressiva. Ajudar a superar la
idealització fusional.
Com és du a terme aquest objectiu?
A partir de la
comunicació de la qualitat de les relacions objectals del pacient a la sessió.
Per part del terapeuta amb escolta activa i comprensió. A través d’aquesta
experiència dinàmica i d’un espai compartit, es podrà analitzar la transferència
fomentant el coneixement de sentiments i d’afectes.
Eines específiques que hem aprés en aquestes sessions per a poder
facilitar la comunicació entre pacient i terapeuta dins el procés terapèutic:
-
Anàlisis
i exploració dels somnis.
-
A
partir de l’experiència emocional entre pacient i terapeuta, s’analitza la
transferència. Tenint present també la transferència eròtica.
-
A
partir del coneixement intuïtiu i de l’observació.
1- El procés
psicodiagnòstic:
1.1. Valoració de la posició kleiniana del pacient
Durant el procés
psicodiagnòstic es valora en quina posició
kleiniana està situat el pacient.
Hem treballat com
tant la posició esquizoparanoide com la posició depressiva recullen aspectes de
la salut mental del pacient ja que són enteses con dues posicions que
organitzen la vida psíquica de l’esser humà. Tota la vida funcionem dins
d’aquestes dues posicions, amb un predisposició cap a una o altra. De manera sintètica
es podria dir que a la persona que li predomina la posició depressiva seria una
persona amb uns trets més aviat neuròtics en canvi la persona que se situa
primordialment en una posició esquizoparanoide es caracteritzaria més aviat per
patir uns trets més aviat psicòtics. De
tota manera, i seguint la teoria de Bion, considero important tenir present
com, tot i la predisposió cap a una o altra posició, hi ha moments a la vida
que passem d’una posició a l’altra o ens trobem en una situació d’ambivalència
entre les dues.
·
La posició esquizoparanoide
El pacient que se
situa en la posició esquizoparanoide es caracteritza per evidenciar mecanismes
de defensa primitius com l’escissió, la projecció i la negació.
La relació d’objecte
que té és una relació d’objecte parcial.
Es fa difícil la
integració i es tendeix a la desorganització. Els pacients amb tendència a
aquesta posició manifesten patologies força primàries.
·
La posició depressiva
El pacient que se
situa en la posició depressiva es caracteritza per mecanismes de defensa més
elaborats com són la integració i la introjecció. Es considera una etapa de més
maduresa emocional.
La relació
d’objecte que té és una relació d’objecte total.
Quan el pacient es
troba en aquesta posició es considera que ha superat el difícil trànsit del narcisisme
a la maduresa. Tot i que, sense ànims d’idealitzar la salut mental, és un trànsit
que no es pot superar 100% pel que he comentat anteriorment.
1.2. Valoració de la relació d’objecte del pacient
Durant el procés terapèutic
també es valora la relació d’objecte
que té el pacient dins el seu món psíquic i les seves identificacions.
·
Relació d’objecte parcial
Quan la relació
d’objecte és parcial es poden donar identificacions narcisistes de tipus adhesives,
massives i intrusives.
L’objecte parcial
es caracteritza perquè el self no
està diferenciat de l’objecte. Predomina un sentiment d’omnipotència i una
intolerància a la frustració que genera una intolerància a la separació. De
manera que es genera una identitat falsa.
La identificació
adhesiva no té profunditat. El pacients que fan identificacions adhesives s’estructuren dins el
narcisisme originari i busca amb l’altre poder ser un objecte únic fusional
omnipotent per poder assolir la plenitud. Alhora té de peculiar que l’altre com
una possessió personal, de manera que aquest ha de tenir una disponibilitat
absoluta a les necessitats de l’altre. Tota separació desperta vivència de
separació. Hi ha un predomini de la por a quedar-se sol degut a la pèrdua de la
pròpia identitat. Es condemna a la no-trobada amb l’altre.
La identificació massiva també s’estructura dins el
narcisisme originari i busca copiar a l’altre. Fer quasi com que és l’altre
fins al punt de confondre’s amb l’altre.
La identificació projectiva el subjecte projecta en la fantasia grans parts de
si mateix en l'objecte, i aquest queda identificat amb aquelles parts del self que suposadament conté. De la
mateixa manera són projectats a l'exterior objectes interns i aquest
s'identifiquen amb parts del món extern que esdevenen els seus representants.
Aquestes primeres projeccions i identificacions són els orígens del procés de
formació de símbols. El símbol es fa necessari per desplaçar de l'agressió des
de l'objecte original per així poder disminuir la culpa i la por a la pèrdua.
La identificació intrusiva també s’estructura dins el
narcisisme originari i busca usurpar el lloc de l’altre.
Aquestes identificacions amb objectes parcials és donen en
pacients que tenen identitats narcisistes.
·
Relació d’objecte total
La identificació
introjectiva es dóna quan hi ha una diferenciació entre el self i l’objecte. El
món de la persona que pot introjectar es considera tetradimensional, ja que pot
diferenciar entre l’exterior, l’interior, l’espai i el temps. Por aprendre de
l’altre perquè el pot tenir present. Pot tolerar el patiment, la separació i la
diferenciació. Hi ha una identitat veritable.
Segons Meltzer les
qualitat de l’objecte primitiu no danyat són: la bondat, l’edat, l’admiració i
la bellesa, la força i la satisfacció.
2- Si es decideix iniciar
una psicoteràpia psicoanalítica
2.1.Objectius de la psicoteràpia psicoanalítica.
El pas de l’objecte parcial a l’objecte total. De
la posició esquizoparanoide a la posició depressiva. Ajudar a superar la
idealització fusional.
Inicialment, en les organitzacions patològiques de
la personalitat s’observa una dificultat per acceptar la realitat i una
necessitat d’evadir-la. De manera que no es pot fer un procés de dol i acceptar
la intimitat i la limitació humana perquè l’agressivitat interna és massa
intolerable. No es pot reconèixer la importància de la realitat perquè no la
podem tolerar. Suposa no poder fugir de la confusió, del control i de l’omnipotent.
No es pot elaborar el dol d’acceptar l’objecte com a total. Els pacients, en part,
pateixen per tenir un ideal inabastable i voraç per assolir la felicitat com a
estat.
Arrel que la psicoteràpia avança es va podent elaborar la
problemàtica edípica consistent en acceptar la diferenciació i la separació.
Acceptar com dos subjectes es relacionen i un mateix pot quedar exclòs però des
de l'amor, deixant de banda així el principi del plaer.
Desenvolupant les relacions triangulars, es pot ser
alhora implicat i observador tolerant el saber i el sofriment inherent al
saber.
Quedar pres del món de les aparences, del comportament,
no facilita l’elaboració de la problemàtica edípica i per tant suposa com a
terapeutes ajudar el pacient a reconèixer que necessita algú que l’acompanyi en
el procés. Ajudar a entendre el concepte d’intimitat i potenciar que la idea de
veritat és l’aliment de la ment, no una font de seguretat.
3-Com es du a terme aquest
objectiu?
L’objectiu que hem
marcat es pot assolir a partir de la comunicació de la qualitat de les
relacions objectals del pacient a la sessió. Cal que s’hi esdevingui la comprensió
a través de l’experiència dinàmica de la transferència i d’un espai compartit que
fomenti el coneixement de sentiments i d’afectes.
A partir de
l’experiència emocional entre pacient i terapeuta s’analitza la transferència i
s’interpreta de manera rutinària o inspirada. Es considera important tenir
present també la transferència eròtica.
4- Eines específiques
En aquestes
sessions hem après a utilitzar algunes eines per a poder facilitar la
comunicació entre pacient i terapeuta dins el procés terapèutic. Són les
següents:
4.1.
Anàlisis i exploració dels somnis.
·
Freud i els somnis
Segons Freud, els
somnis són material inconscient infantil, restes d’experiències emocionals no
elaborades del dia a dia o fonts somàtiques.
Els somnis són una
manera d’expressar les tensions de la ment i poder descansar a partir de
símbols.
Segons Freud els
elements dels somnis són: el guarda del dormir, la realització de desitjos i la
diferenciació entre el contingut manifest i el contingut latent. Als somnis,
alhora es dóna la condensació i el desplaçament.
·
Klein i els somnis
Segons Klein, inconscientment
fantasiegem, i la fantasia la construïm amb imatges. Els somnis utilitzen uns
mecanismes de joc iguals a la formació del joc infantil i reflecteixen el món
intern del pacient però disfressat. El seu anàlisi es centra en la teoria de
les posicions i en el reconeixement de les identificacions.
·
Meltzer i els somnis
Meltzer considera
que la vida onírica té un pes fonamental per accedir al pensament inconscient.
Considera que són un teatre generador de significats a partir de crear símbols.
L’experiència de compartir un somni per part del pacient a l’analista és una
experiència emocional compartida entre ambdós que denota un grau d’intimitat
intens i potents. Meltzer considera els somnis con una cerca de solució als
conflictes emocionals. La interpretació la realitza a partir de dos fases: l’exploració
del somni i l’anàlisi del somni, amb continuïtat narrativa i desenvolupament i
fomentant així la capacitat d’autoanàlisi.
·
Bion i els somnis
Bion, per
interpretar els somnis es basa en la teoria del pensament. Per analitzar els somnis
i entendre el pensament oníric segueix el model digestiu estructurat de la
següent manera:
- Ingestió:
Experiència emocional
- Digestió: Funció
alfa, continent-contingut, LHK i transformacions
- Evacuació: Taula
negativa, transformació en al·lucinosi.
4.2. A partir del coneixement intuïtiu i de
l’observació.
· Observació i la
intuició
L’observació
és necessària per descriure que està passant i facilitar així l’associació
lliure amb l’objectiu de poder obrir una nova situació i vivència analítica que
faciliti l’insight. L’observació
també permet entendre millor el paper que juga el cos en la relació amb
l’altre. Alhora es important centrar-se
en l’ara i aquí.
La
intuïció ens parla sobre el coneixement innat que podem tenir sense ajuda del
raonament. Meltzer ho defineix com: la saviesa de l’experiència que depèn dels
objectes interns. És la captació del que passa a la sessió amb el sisé sentit.
El procés d’intuïció dura pocs segons però és molt útil. Les condicions per a
que es pugui donar estarien lligades a la perplexitat i a la contemplació. La
raó i la intuïció.
4.3. La transferència eròtica
Durant el
tractament és important estar atent a la transferència de tipus eròtica. Si
s’està donant es important transmetre-la al pacient i poder-la treballar. Té a veure
amb la resolució edípica.
4.4. Altres qüestions tècniques
En moltes
ocasions cal primer desaprendre per després tornar a aprendre. És important
atendre al pacient amb receptivitat i serenitat. De manera que s’ha d’intentar
que res pertorbi el terapeuta en el seu paper de terapeuta. Cal intentar
romandre sense memòria i sense desig. És important no anar clarificant el
discurs del pacient amb etiquetes perquè cap pacient és igual, i és necessari
que ell mateix ho percebi així. El terapeuta ha d’estar relaxat i deixar-se
emportar, escoltant si alguna cosa ve a la ment durant la sessió.
Els
pacients no s’han de veure els uns amb els altres per preservar la seva
privacitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario