Tècnica psicoanalítica en adults

Factors terapèutics a través o gràcies als quals un terapeuta pot ajudar a generar canvis psíquics i ajudar a desenvolupar la mentalització.

El principal, considero que és poder establir una relació vincular i emocional pacient terapeuta d’igual a igual, tot i mantenir el rol propi de cadascú i la distància suficient. A partir d’aquesta relació basada en l’emoció, podem entendre com ens fa sentir un pacient durant la sessió, abans i/després, treballar la transferència i la contratransferència, entendre i facilitar com s’elabora el pensament en el pacient. Amb l’objectiu de facilitar la comunicació, la interpretació i la transformació interna del pacient. Alhora analitzar el llenguatge i les fantasies inconscients ajuda a desenvolupar el pensament donant sentit emocional als fets del dia a dia.

El terapeuta, sense ànims d’idealitzar la seva persona, considero que s’ha de poder mostrar flexible sabent adaptar-se al pacient i oferir-li allò que pot acceptar i assimilar amb compromís i serietat.

Alhora el terapeuta ha de poder oferir-se com un continent al contingut que transmet i fa sentir el pacient. D’aquesta manera el pacient pot experimentar una relació emocional transformadora diferent a les relacions quotidianes. I pot sentir-se acompanyat i recolzat en el seu procés maduratiu. Podent ser capaç de tolerar la frustració i contenir el patiment.

Per part del pacient considero que ha d’haver un compromís explícit i clar de poder mantenir el setting i seguir la regla bàsica d’associació lliure.

 

Tècniques a tenir presents:

El llenguatge

El llenguatge és molt important i és el canal per transmetre i poder-nos comunicar. Entenc al parlar de llenguatge tant el verbal, com el no verbal.

El llenguatge transmet sensació, emoció i pensament. Com a terapeutes l’hem d’entendre com una incògnita a desvetllar, entre els dos l’hem d’anar donant sentit aprenent a escoltar a un i l’altre i construint un significat nou. Hem de poder veure quin sentit li dona a la paraula. Si no podem entendre al pacient, aquest se sentirà sol i poc tolerat. Amb el nostre treball hem de rescatar el valor del llenguatge. Poder tolerar silencis en la comunicació és important. Em sembla interessant parar-me a reflexionar sobre com gestionem el buits. Els buits en la comunicació també són molt importants, allò que no es pot parlar es diu parlant d’un altre tema. He de poder tolerar-los per respectar el tempo del pacient.

Davant la comunicació considero important atendre als canvis en el sentit de la comunicació, als canvis de registre i als canvis educatius. Poder analitzar la comunicació manifesta i la comunicació latent i poder així ajudar a mentalitzar al pacient. Amb l’objectiu de passar d’esquemes d’acció a esquemes de pensament.

Per a poder portar-ho a terme és important utilitzar, en ocasions les paraules del pacient. A vegades hi ha paraules mina, expressió que hem utilitzat al seminari, que ens ajuden a poder accedir al món psíquic del pacient i porten a la persona complerta. Són paraules vinculades al cos que obren xarxes de comunicació i facilita la simbolització. És important poder parar a pensar en aquestes paraules i demanar-li que vol dir amb aquesta expressió. Si donem per fet un significat o no canviem la paraula per una altra es distorsiona el llenguatge entre nosaltres. Alhora també demanant aquests aclariments respectem la individualitat del pacient perquè no donem per sentat que tots associem el mateix. La història de cadascú és diferent i tots tenim una.

 

Com a vinyeta clínica destacar un pacient de 50 anys que sovint començava la sessió expressar que estava rígid. El vaig animar a pensar vers que volia dir per ell rígid. I em va comentar una cosa immòbil. Vam parlar sobre que simbolitzar per a ell la immobilitat. I va connectar amb la seva por a la mort.

En conclusió, aquestes “paraules que toquen” ja expressen certa simbolització tot i que al pacient li costi. Denoten sensació corporal, sentiment i desperta xarxes d’associacions.

Cos à Pensament à Símbol à Paraules que toquen

 

 

Durant el seminari m’ha servit molt l’expressió de la mina de la imatges, per entendre com a vegades és difícil posar paraules a emocions o afectes, de manera que a partir d’una imatge o amb una metàfora són més comprensibles.

 

Com a vinyeta clínica destacar una pacient de 30 anys que durant les visites exploratòries ja captava que tenia la sensació de venir aquí era com treure llibres d’una biblioteca per endreçar-los, treure la pols i llençar els que ja no servien. Va ser una metàfora que vam fer ús al llarg del tractament.

La interpretació

 

La mirada psicoanalítica, fa que quan interpretem, el super jo rígid del pacient pren consciència que es pot ser més flexible a partir de la relació entre pacient i terapeuta. El terapeuta fa la funció com de jo auxiliar i amb un super jo protector, demana, posa límits, protegeix,…. La nostra mirada ajuda a que el pacient s’ho pugui mirar d’una altra manera.

La interpretació s’ha de fer dins d’un timing concret. Hem de sentir quan és el moment precís per interpretar.

Les fases de la interpretació:

1- Quan el pacient transfereix l’objecte extern arcaic al terapeuta li projecte la seva fantasia. Veu en el terapeuta l’objecte i dona per fet que no l’entendrà i que no el reconeixerà. Es considera important quan passa això interpretar l’aquí i ara.

2- Quan el pacient comença a adonar-se que l’analista és algú diferent i que dona respostes diferents hi ha una consciència de l’altre més enllà d’un mateix. El terapeuta analitzarà la transferència quan hi ha vivència.

 

Com a vinyeta que em va clarificar molt a la sessió teòrica de l’assignatura destacar una dona que estava atrapada i captivada de ser molt educada i per això no es podia escoltar a ella mateixa. Com a mida que la terapeuta s’anava aproximant a poc a poc sense dunar suport sinó comprensió a partir de la interpretació la pacient va anar podent desenvolupar l’insight.

Lliure circulació de pensaments

 

Per entendre aquesta tècnica m’ha servit molt la lectura d’Edgar Allan Poe, Un descens al Maelström. Durant el procés psicoanalític fem una alternança entre obrir i tancar els ulls, entre veure i fer ulls grossos.  Veure l’inconscient i poder deixar fluir l’instint, no lluitar contra la malaltia sinó intentar sanar-se.  No anar en contra i deixar que la patologia surti podent entrar en el terror i la confusió per poder conèixer. A la història el protagonista s’hi deixa anar però amb certa consciència (per exemple, quan diu que va veure que els barrils no es desmuntaven). En el moment que ell pot mirar i superar la sensació de por absoluta, pot pensar i fer camí perquè tot comenci a anar millor.

 

Per a poder fer front a aquest procés ha de donar-se una sèrie de qualitats com la curiositat, l’interès i les ganes de saber.

 

Al reflexionar sobre la tècnica de l’Associació Lliure em ve a la ment una frase d’Odgen (1989) que diu “El no saber ens priva de donar sentit a qui som, però, d'altra banda, el saber és veure allò que no suportem veure”. Em fa pensar en la complexitat que suposa elaborar el concepte d’Èdip i en com mai s’elabora del tot i com no hem d’idealitzar el que suposa la Salut Mental. En la relació terapeuta - pacient s’observa com el pacient sap més del que creu saber. La teràpia també és acceptar que no sabem i no coneixem tot el món emocional. Finalment diria que només es pot donar lloc a un pensament si es pot tolerar la frustració de que mai sabrem de manera omnipotent la realitat psíquica. Podem conèixer  part d’ella, sempre que es pugui contenir el patiment inherent en tot procés de cerca d’un mateix sota la humilitat.

Clima i joc

 

Es considera important captar el clima de la sessió tenint present la trobada com un espai transicional de joc real i no real.  El símptoma que representa el món psíquic del pacient es posarà en escena en la sessió a partir d’un clima determinar i d’un joc d’interrelació que només es donarà en aquest espai d’aventura.

A partir d’una vinyeta clínica explicada a la classe em va quedar molt clar el que volia dir. Una pacient li va comentar a la terapeuta: Vostè entén que m’és absolutament necessari ser així amb vostè?

Observació i la intuïció

 

Poder observar, per descriure què està passant i facilitar així l’associació lliure amb l’objectiu de poder obrir una nova situació i vivència analítica, facilita l’insight. L’observació també permet entendre millor el paper que juga el cos en la relació amb l’altre.

 

La intuïció ens parla sobre el coneixement innat que podem tenir sense ajuda del raonament. La captació amb el que està passant a la sessió té a veure amb la intuïció. El procés d’intuïció dura pocs segons però és molt útil. Les condicions per a què es pugui donar estarien lligades a la perplexitat i a la contemplació.