Al treballar el terme Aliança Terapèutica es posa de manifest la complexitat que suposa analitzar el concepte. Sembla difícil ajustar-se a una definició concreta degut a que dins d’Aliança Terapèutica podem incloure una gran nombre de processos que poden estar immersos (transferència, contratransferència, vincle, neutralitat, col·laboració, setting, resistència, entre d’altres). Per això intentaré especificar, sense ànims de ser agosarada, algunes d’aquestes qüestions a continuació.
- Sembla que al llarg dels anys el concepte d’Aliança Terapèutica, depenent de l’escola psicoanalítica que estava en boga, ha estat més o menys objecte d’estudi tot i que, segons Coderch, és un concepte més aviat adscrit al corrent psicoanalític de la psicologia del jo. De totes maneres sembla que en l’actualitat ha despertat un interès renovat degut bàsicament a la crisi actual del psicoanàlisi (necessitat de sortir de l’aïllament psicoanalític i formar part de la interdisciplinarietat, Fonagy: Genètica, psicopatologia evolutiva i teoria psicoanalítica) i a l’avanç de les neurociències, la psicologia cognitiva i els estudis científics de la relació mare-bebé.
- A l’analitzar el concepte d’aliança terapèutica he considerat un continuum entre aliança terapèutica i transferència, en el sentit que he considerat que l’aliança terapèutica és la relació que s’estableix entre el pacient i el terapeuta, concebuda com a mitjà de cura dins el procés de tractament psicoanalític. Aquesta relació peculiar entre ambdós es caracteritza perquè el pacient tendeix a transferir en el psicoterapeuta una relació d’objecte interna (caracteritzada per la compulsió a la repetició i les diverses experiències acomulades, seguint el concepte de Coderch). Em plantejo que en determinants moments, seguint un pensament més Kleinià, fins a quin punt l’aliança terapèutica forma part de la transferència. I alhora estic d’acord amb Joan Coderch en considerar que el que s’estableix dins el procés analític és una situació relacional entre analista i pacient. Considera que allò intrapsíquic i allò que podem definir com a relació real és indissoluble. S’entén que la transferència es veu afectada també per la subjectivitat d’analista i pacient.
D’igual manera, Bassols equipara l’aliança terapèutica amb la transferència madura.
Alhora Bassols aclareix el concepte de transferència diferenciant entre una transferència positiva i una transferència negativa que ambdues afavoreixen l’Aliança Terapèutica.
Coderch també exposa que a “l’actualitat” els descobriments de les neurociències han facilitat el poder entendre el concepte de transferència amb més amplitud de mires (es transfereix les primeres relacions d’objecte i les experiències actuals i passades degut a les diverses memòries que tenim). Per aquest motiu l’Aliança Terapèutica depèn, en certa manera de tenir presents tres factors que organitzen la transferència entre els que destaco la memòria declarativa i la memòria implícita recollida a l’inconscient de procediment. Aquesta última és la memòria que els investigadors consideren més important per considerar les pautes i hàbits de la relació interpersonal ja que un dels aspectes que depèn d’aquesta memòria és el que fa referència a la manera com percebem el món que ens envolta.
- La importància de la neutralitat com a marc d’aliança terapèutica és un altre factor que pot permetre evitar, tal i com expressa, Coderch “que el paciente intente permanecer constantemente en una situación de placer transferencial debido a que el analista ha permitido que la relación gratifique, quedando así el proceso detenido.”. D’aquesta manera si es duu a terme aquesta neutralitat (entesa amb certa subjectivitat) pot facilitar al pacient que es valori i que es faci responsable de si mateix.
- El concepte ‘empatia’ també assoleix un pes important dins de l’estudi de l’aliança terapèutica. El fet de poder posar-se al lloc de l’altre amb un contacte ocular facilita l’associació lliure i la comprensió. Per això l’ús de divan dins el procés psicoanalític pot ser un handicap a tenir present dependent l’objectiu que es vulgui assolir i la demanda que exposi el pacient.
Segons un article publicat a la Revista electrònica de Psicoteràpia Clínica i investigació Relacional vers la simulació corporativa i les neurones mirall es posa de manifest el fenomen de l’empatia vers la vessant de les neurociències. Últims estudis de neurociències afirmen que els mateixos circuits neuronals activats en el subjecte que realitza accions, expressa emocions i experimenta sensacions són automàticament activats també en el subjecte que observa aquestes accions, emocions i sensacions. Aquesta activació compartida suggereix un mecanisme funcional de simulació corporalitzada que consisteix en la simulació automàtica, inconscient i pre-reflexiva en l’observador de les accions, emocions i sensacions sentides per l’altre. D’aquesta manera es posa de manifest com el terapeuta en posar-se al lloc del pacient mitjançant la simulació estàndard o la simulació corporalitzada li permet entendre immediatament el sentit de les accions i les emocions de l’altre, per tant li permet una comprensió dels estats mentals de l’altre depenent de la simulació de continguts semblants per part de qui els interpreta.
- Quant a considerar el terme de ‘col·laboració’ (entès com la col·laboració, totalment necessària, per el procés psicoanalític que s’estableix entre el pacient i l’analista) com a “concepte” definitori d’aliança terapèutica que especifica Coderch em sorgeixen diverses qüestions. Per una banda sembla ser obvi que la col·laboració dins el procés psicoanalític es dona per suposada en l’analista i que el pacient que ve a consulta té una disposició a col·laborar dins les resistències que pugui presentar. Però en revisar la diversa bibliografia sembla que a l’actualitat s’emfatitza la realitat de l’analista i la influència i la regulació mútues entre analista i pacient.
- Al pensar en el terme aliança terapèutica em plantejo la necessitat de marcar un adequat setting dins de les possibilitats reals que es disposin.
El fet de marcar un setting, marcat per certa asimetria, poden despertar certes ferides narcisístiques pel fet de veure com hi ha un límits externs (la durada, freqüència, tipus de tractament,…) que configuraran els interns. Per tant sigui quina sigui la disponibilitat per a poder dur a terme aquest setting, respectar les idees que ens permeten compartir sota el principi fonamental de veritat i autenticitat de la relació és bàsic per a estructurar un marc de treball clar i entenidor. Segons Bassols perquè a que l’aliança és pugui desenvolupar és bàsic que tant pacient (és a dir, els aspectes madurs del pacient que el fan col·laborar amb el tractament) com terapeuta gaudeixin de l’acord de les condicions per a portar a terme la psicoteràpia.
- Coderch basa la relació terapèutica, entre d’altres coses, en tenir present la interacció constant entre la identitat latent i la identitat manifesta de tos dos, pacient i terapeuta. Però aquesta interacció sembla ambivalent i dinàmica ja que per una banda permet ser conscient d’una identitat latent però que alhora també genera dolor i frustració tenint present que tot procés de recerca es dolorós alhora que gratificant. Aquesta relació té com a objectiu primordial la recerca de la comprensió del pacient a partir de l’associació lliure per part del pacient i de l’atenció flotant, la comprensió i la interpretació per part del terapeuta.
Per a que l’aliança terapèutica pugui ser sòlida és important que l’analista tingui presents el seus propis sentiments en relació a la seva pràctica, entre els quals destaco, basant-me en el llibre la Relación Asistencial de Isca Salzberger-Wittenberg, la seva esperança per “guarir” l’altre i els seus temors. Dins l’esperança per “curar” l’altre l’analista pot tenir un rol parental desenvolupant un rol de mare/pare bona, un desig de demostrar l’altre que és útil, sentir l’impuls de donar consells sense disposar de tota la informació,… entre d’altres. També pot tenir un desig imperiós de conèixer a l’altre aplicant de manera indiscriminada els coneixements sense respectar el ritme i la decisió del pacient. Un altre factor a tenir present dins l’aliança terapèutica és que analista pugui ser capaç d’observar cert temors que poden sorgir com la por a fer mal a l’altre o a explorar en un passat que el pacient no fa esment. Per això és important que el terapeuta disposi d’un coneixement del seu món intern que l’ajudi a no dipositar conflictes propis en el pacient entre d’altres coses. També és important que disposi d’uns coneixements teòrics adequats per a dur a terme aquesta tasca però sense restar únicament dins l’abstracció psicoanalítica.
D’igual manera succeeix amb el pacient, aquest també pot venir carregat d’esperances (lliurar-se del dolor, trobar a algú que l’ajudi a tolerar la càrrega, ser estimat,…) i temors (ser inculpat, ser castigat o ser abandonat). Per part del pacient és important tenir present que sorgirà una antitasca (resistència) que dificultarà el seu coneixement però que alhora també facilitarà al terapeuta quines són el tipus de resistències més pròpies del pacient.
- La constransferència és un aspecte a tenir present a l’hora de forjar una aliança terapèutica ja que el terapeuta també sent unes emocions generades pel pacient (contratransferència) que entren en joc amb els objectes interns d’aquest i les seves experiències acomulades. Seguint a Coderch s’ha de tenir present les limitacions personals de cadascú quan un terapeuta decideix que un pacient faci tractament és perquè considera que podrà establir un relació de treball favorable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario