Mostrando entradas con la etiqueta Terapia de parella. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Terapia de parella. Mostrar todas las entradas

domingo, 8 de junio de 2014

Anàlisi del quadre Tàpies


 

Què em fa pensar sobre la relació de parella?
 
 

Crec que el quadre es troba en equilibri visual. Les zones clares que queden a sobre i sota la zona mitjana, comparteixen les mateixes lletres que en la llegenda lateral corresponen a l’univers. Als cercles blancs els correspon el cos gloriós i són també l’extrem de la figura en forma de creu. Em fa pensar si això no es correspon a la part mental que agafa l’univers que tots dos cercles comparteixen, però que per a cada un està lligat a unes experiències que han anat configurant la seva personalitat.

La zona intermèdia crec que és més fosca perquè correspon al vessant emocional. Aquí hi apareixen el jo i el tu, units per un cos que exclou el raonament exacte. El diàleg sembla directe i d’una sola pinzellada, amb un traç ferm. Que aquest espai compartit sigui l’àmbit de respiració conscient crec que implica: a. respiració com inspiració i expiració entre els dos pols de la parella, i b. la consciència que impregna l’amor d’un “voler estimar”. Em fa pensar en la relació de parella de tipus fusional.

La línia entre el jo i el tu està tallada per una franja, que li dóna un aspecte religiós. Em plantejo si no vol potser simbolitzar una línia temporal que conflueix en l’Ara i aquí que sembla englobar-ho tot, i que és el punt més lluminós del quadre.

Anàlisi de la poesia "Teu és el lloc" en relació a la parella.



Com sembla que aquesta persona reflexa la visió de la parella?
Teu és el lloc
Teu és el lloc que et senyala el cor.
Més tard o més d'hora el podràs conèixer.
Amb la saliva viva del record,
el pol·len del seu pensament.
A la fi, quan la teva olor i la del lloc
hagin estat única flama i cendra
i hagis dormit amb els déus i dimonis
dels seus conhorts i desconsols;
amb el dolç, dolorós contacte de les sangs
s'alçarà la llum del teló.
I pujaràs de nou els costeruts graons
que et menen a l'alè perdut.

Tònia Passola. Cel rebel, 2001

Aquest poema reflecteix amb gran dinamisme i intensitat les complexitats i els misteris inherents en la parella. Penso que fa al·lusió a la intimitat i a la individualitat de cada membre de la parella, al seu espai personal conformat per un passat, un present i un futur tant des del punt de vista físic com psíquic.

En determinats moments fa al·lusió a la saliva viva, a la sang, al cor,... em fa pensar en un vivència de parella íntima, sensorial i molt primària quasi inconscient.

Alhora penso que fa referència als moments de fusió i desig entre l’un i l’altre que conformen un únic ser (única flama). Alhora també fa esment als espais comuns que té la parella i que poden arribar a compartir.

Tanmateix em fa pensar en el procés propi en el desenvolupament d’una parella, des de la idealització inicial de l’enamorament al contacte amb una realitat no idealitzada (hagis dormit amb els déus i els dimonis) que permet acceptar o tolerar que l’altre té coses que un no té.

Reflexions sobre els paràmetres d’avaluació el tipus de vincles en la psicoteràpia de parella en referència als personatges de l’obra Anna Karenina de L. Tolstoi.


 

“Totes les famílies felices s’assemblen.

Cada família dissortada ho és a la seva manera”.

“La culpa és meva però jo no sóc culpable”


 

Resum

Com a resum introductori de l’obra d’Anna Karenina de Tolstoi comentar que es considera una novel·la psicològica de la literatura moderna contextualitzada a la Rússia del segle XIX. Tolstoi aconsegueix una impressionant descripció del conflicte intern de la protagonista de la novel·la focalitzat en la relació de parella.

Anna Karenina tracta de buscar la felicitat però va ser incapaç de suportar el conflicte intern que aquesta li produïa.

Relació de parella dels personatges i els vincles i paràmetres:

S’observen conflictes intensos tant a nivell individual com a nivell de parella. Sembla que el context social és viscut amb pressió i, degut al moment històric, pressiona durament a la parella. La parella sembla que ha de fer una sobreadaptació per a poder estar junts però sense gaire èxit.

Els vincles:

El vincle que s’observa en els personatges el considero més aviat adhesiu. però sembla que hi ha moment que oscil·la amb el vincle de tipus possessiu.

El vincle adhesiu que observo s’estructura dins el narcisisme originari i busca amb l’altre poder ser un objecte únic fusional omnipotent per poder assolir la plenitud de la parella. Alhora té de peculiar que la parella encallada amb el vincle adhesiu entén l’altre com una possessió personal, de manera que aquest ha de tenir una disponibilitat absoluta a les necessitats de l’altre. Tota separació desperta vivència de separació. Hi ha un predomini de la por a quedar-se sol degut a la pèrdua de la pròpia identitat. Es condemna a que l’un i l’altre estiguin condemnats a la soledat i a la no-trobada com a parella.

En alguns moments també m’ha fet pensar en un vincle més de tipus possessiu, amb una actitud més intrusiva de l’un cap a l’altre, ja que hi ha la por a que l’altre pot escapar si no el manipules. Predomina la fantasia il·lusòria de pensar el mateix o d’haver de pensar el mateix.

Els paràmetres:


Paràmetre del quotidià: Sembla que no tenen un encontre amb el quotidià. Sembla que hi ha una estructura que no sosté i que està lligada a la pulsió de mort i autodestrucció. Sembla que cadascú té una visió molt clara i quasi dissociada de com són les coses. M’imagino que, si anessin a consulta, segurament veurien al terapeuta com un jutge que ha de estar a favor de l’un o de l’altre. No hi ha acords establerts.

Paràmetre projecte compartit:  L’espai comú materialitzat existeix en aquesta parella ja que viuen junts. Però sembla que l’espai comú mental és pobre, cadascú té un llenguatge i fa la sensació que no hi ha encontre, de manera que tots dos pateixen en solitud. Ell sembla tenir un discurs fred i no sembla que tingui gaire contacte emocional. Ella sembla que pateix intenses ansietats confusionals per gestionar les emocions més profundes. No hi ha un projecte comú de manera que tenen dificultats per compartir paràmetres d’espai - temps que pertanyin als dos i que faci possible un espai en la ment de cadascú. Tenen dificultats per mantenir l’esperança i fer front a la desesperació.

Paràmetre de les relacions sexuals: Sembla que per aquesta parella la reconciliació es basa en el pas de la gelosia més insana a la tendresa desesperada i plena de passió. Sembla que tenen capacitat d’expressar el reconeixement de la dependència cap a l’altre, però més aviat com a descàrrega del patiment incontingut.

Paràmetre monogàmic: Sembla que aquesta parella, davant la solitud i la fragilitat fa que un d’ells busqui una relació d’amants per sentir-se únic per algú altre. Sembla que la parella ha evolucionat a una complexitat vincular patològica amb un objecte amorós fràgil i danyat.

Objectiu terapèutic

Com a objectiu terapèutic em plantejaria ajudar-los a superar la idealització fusional a partir d’un espai compartit que fomenti el coneixement mutu de sentiments i d’afectes. Pateixen, en part per tenir un ideal per ser feliç inabastable i voraç. Penso que caldria mostrar-los la dificultat i l’encallament que no els permet moure’s. Alhora sembla que tenen una aliança inconscient que els fa estar malament. Sembla que no es poden contenir i que necessiten d’un espai que contingui les seves emocions. Em plantejo fins  a quin punt podrien acceptar la figura del terapeuta, ja que seria un tercer i davant aquests encallament el tercer pot arribar a fer nosa. Sembla que aquesta parella no té capacitat de suportar els vincles agressius de la desidealització de l’objecte total. Els conflictes es resolen cridant i ferint a l’altre. Sembla que estan encallats en processos d’acció i reacció i no se’n poden sortir. Tenint en compte la complexitat creixent en la vinculació de la parella (segurament per la seva cerca de la coincidència), caldria que acceptessin la coincidència, la diferència i la dependència sense que això suposi un amor possessional envers l’altre.