Com sembla que
aquesta persona reflexa la visió de la parella?
Teu és el lloc
Més tard o més d'hora el podràs conèixer.
Amb la saliva viva del record,
el pol·len del seu pensament.
A la fi, quan la teva olor i la del lloc
hagin estat única flama i cendra
i hagis dormit amb els déus i dimonis
dels seus conhorts i desconsols;
amb el dolç, dolorós contacte de les sangs
s'alçarà la llum del teló.
I pujaràs de nou els costeruts graons
que et menen a l'alè perdut.
Tònia Passola. Cel rebel, 2001
Aquest poema reflecteix amb gran dinamisme i intensitat les complexitats i
els misteris inherents en la parella. Penso que fa al·lusió a la intimitat i a
la individualitat de cada membre de la parella, al seu espai personal conformat
per un passat, un present i un futur tant des del punt de vista físic com
psíquic.
En determinats moments fa al·lusió a la saliva viva, a la sang, al cor,...
em fa pensar en un vivència de parella íntima, sensorial i molt primària quasi
inconscient.
Alhora penso que fa referència als moments de fusió i desig entre l’un i
l’altre que conformen un únic ser (única flama). Alhora també fa esment als
espais comuns que té la parella i que poden arribar a compartir.
Tanmateix em fa pensar en el procés propi en el desenvolupament d’una
parella, des de la idealització inicial de l’enamorament al contacte amb una
realitat no idealitzada (hagis dormit amb els déus i els dimonis) que permet
acceptar o tolerar que l’altre té coses que un no té.
No hay comentarios:
Publicar un comentario