L'Adolescència

Segons Mazet i Houzel l’adolescéncia és un període en el cual es produeix un desajust en l’ equilibri establert anteriorment, que es manifiesta a) a la vida personal i interpersonal de l’ adolescent (noves relacions amb ell mateix i amb el seu entorn) i b) al camp psicopatològic (dificultat para discernir la crisi adolescent evolutiva de la crisi adolescent patológica).

Es caracteritza per existència de transgressions i la necessitat de saltar-se els límits.  També es sol posar de manifest la necessitat d’assolir una identitat clara i madura.

S’ha considerat, sovint, l’adolescencia com una ruptura amb el món infantil de manera que el seu òptim desenvolupament  configurarà el psiquisme que caracterizarà a l’adult com apersona madura i plena. 

La pulsió sexual preginital revifada i genera espant.   Segons A. Freud és un període on predomina l’ús de  tots els mecanismes  de defensa des dels  més simples fins als més complexes.  Considera que els mecanismes de defensa que es posen en joc durant l‘adolescència davant les pulsions són l’ascetisme, la intelectualització i la intransigència (que no li permeten sentir el compromís i la interferència entre les forces oposades del jo i  del allò).  Segonsn E. Jacobson l’adolescent pot recórrer a defenses de tipus més primitiu com la negació, la introjecció i la projecció.