Diferenciació entre el símbol i l'equació simbòlica
Segons Jones,
citat a l'article de la Revista Catalana de Psicoanàlisi Vol IX/1-2 de la Hanna
Segal, un símbol representa allò que ha estat reprimit a l'inconscient.
Representa idees sobre el self, les
relacions amb figures parentals i sobre fenòmens relacionats amb el naixement,
la vida i la mort. El simbolisme s'origina a partir del conflicte intrapsíquic
entre les forces repressores i allò que està reprimit. Relaciona el simbolisme
amb la sublimació, considerant que el símbol es genera quan l'afecte que
investeix la idea simbolitzada no ha pogut provocar la sublimació.
M. Klein
discrepa amb Jones i considera que el joc dels nens, entès com una activitat
sublimada, és una expressió simbòlica d'ansietats i desigs.
Morris considera el
simbolisme com una relació entre tres termes, la cosa simbolitzada, allò que
funciona com un símbol i el símbol. De manera que considera que la formació de
símbols és una funció del jo en seu intent de manejar les ansietats derivades
de la seva relació amb l'objecte.
El símbol es fa necessari per desplaçar l'agressió
des de l'objecte original per així poder disminuir la culpa i la por a la
pèrdua. El símbol no és un equivalent de l'objecte original, ja que l'objectiu
del desplaçament és protegir a l'objecte, i la culpa experimentada amb ell és
molt menys intensa que la derivada d'un ataca a l'objecte original. Els símbols
es creen també en el món intern com a forma de restaurar, recrear, reconquerir
i posseir de nou l'objecte original. Són creats pel jo de manera que mai se'ls identificarà
plenament amb l'objecte original.
L'equació simbòlica entre l'objecte original i el
símbol, en el món intern i extern constitueix la base del pensament concret, de
manera que pot utilitzar substituts dels objectes originals o parts del self, però els substituts gairebé no
difereixen de l'objecte original perquè són sentits i tractats con si fossin
realment idèntics. Aquesta manca de diferenciació entre la cosa simbolitzada i
el símbol forma part d'un trastorn en la relació entre el jo i l'objecte. Parts
del jo i dels objectes interns són projectades dins d'un objecte i s'hi queden
identificades. Queda així esborrada la diferenciació entre el self i l'objecte. Donat que una part del
jo està confosa amb l'objecte, el símbol es confon amb l'objecte simbolitzat.
Es pretén controlar l'objecte perseguidor i negar-ne l'absència.
Com a conclusió, podem dir que l'equació simbòlica
és dóna en un procés maduratiu anterior al simbolisme. L'equació simbòlica és
la base del pensament concret. Pretén la possessió de l'objecte parcial sota la
omnipotència. Es dóna en la posició esquizoparanoide. En aquesta etapa es
confon l'objecte amb allò real, de manera que el símbol és entès com l'objecte.
El simbolisme és la base del llenguatge i dels
aprenentatges. Permet introjectar perquè hi ha consciència de l'objecte total. És
poder fer el com si. Si es pot
simbolitzar es pot desenvolupar un pensament verbal.
De totes maneres sempre hi ha una relació dinàmica
entre ambdós conceptes de manera que és possible passar de l'equació simbòlica
al símbol i del símbol a l'equació simbòlica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario