La psicomotricitat durant la primera infància

[extracte de la xerrada sobre psicomotricitat]

La psicomotricitat és el medi principal a través del qual l'infant es relaciona i coneix el món. Integra l’aspecte motor, psíquic i afectiu.

Sabem que el desenvolupament psicomotor és un factor essencial en el desenvolupament general del nen. Durant els primers anys de vida es donen molts canvis en el nadó i és quan s’estableixen les bases de la seva personalitat. Per tant l'estimulació i la informació que rebi en aquesta etapa és molt important perquè crearà les bases de la seva autoestima.

El nadó cada dia s'enfronta a nous reptes i com millor s’estiguin desenvolupant els seus recursos i les seves capacitats més eficaç serà la seva adaptació al medi. L’estimulació ha d'ajudar a desenvolupar tots els seus sentits i li proporcionarà seguretat i plaer. Per exemple com més textures conegui i discrimini més segur i obert se sentirà i més disposat estarà a explorar un entorn nou. L'estimulació és per ajudar-lo a desenvolupar tots els seus sentits. 

El nadó des de que neix té una curiositat innata que s’ha d’aprofitar. A més, la psicomotricitat té una relació directa amb l’adquisició de nous aprenentatges.

Durant els primers anys de vida accedim al coneixement des de les formes més concretes per anar, poc a poc, adquirint un domini més abstracte de la realitat que ens envolta. En parlar de l’àmbit psicomotor ens referim a la manera en què les possibilitats simbòliques i psicomotores interactuen amb els aspectes cognitius dins d’un entorn social per assolir els diferents continguts d’aprenentatge. Aquí esdevé la importància de treballar la psicomotricitat en l’etapa de la primera infància. Mentre els nens juguen i es diverteixen estan explorant les seves pròpies possibilitats motrius, s’estan relacionant amb els altres, acceptant unes normes de convivència i posant en joc les seves capacitats de vinculació, és a dir, adquirint aprenentatges vers el món que els envolta.

Per tant, adquirir unes adequades habilitats psicomotores ajuda als nens a conquerir la seva independència, els ajuda a adaptar-se al medi social més proper i a estar més predisposats a conèixer l’entorn que les envolta i augmenta la seguretat aprenent a confiar en el seu cos en moviment. De manera que els facilitarà a que puguin adquirir unes bones bases de seguretat en ells mateixos que els ajudarà en totes les seves futures situacions.